Des de fa un temps, sentim parlar contínuament, no sols als mitjans de comunicació, sinó també a les converses al carrer, d’aquest tema, i tot el món coincideix en que, efectivament, cal que al respecte de la classe política fem una revisió de com estan organitzades les coses, i de com caldria que foren. És més, i per què no? també de com són elegides les persones que ens representen, valorant fins i tot si caldria algun canvi en el procediment.
Però sent tot això absolutament cert, i així es fa palés si repassem les notícies dels diaris, els informatius de televisió o les emissores de radio, no és aquest plantejament al que voldria referir-me ara, si no més bé, a un altre que entenc més ample i que ens afectaria a tots com a ciutadans. Crec que va ser J.F.K. qui va dir allò de “No preguntes que pot fer per tu el teu país, preguntat que pots fer tu per ell”.
Vinyeta El Roto
I amb aquesta visió, no penseu que és hora de que tots en aquesta societat individualista girem la mirada per afrontar les coses implicant-nos en que tot funcione millor? Cadascú al seu treball en primer lloc, però també a l’hora d’exigir que es treballe com cal, a consciència i no amb l’opció curta del “jo amb això, ja he complit”, que és massa freqüent hui a tot arreu. I tant es val, si es tracta d’un metge, un electricista o un funcionari, tots tenim obligacions i es tracta de fer-les com cal.
Aquest plantejament ens hauria de portar a exigir aquesta responsabilitat a qui no la assoleix per si mateix, reclamant el correcte funcionament de tot, però, principalment, dels serveis públics bàsics: sanitat, ensenyament, dependència, etc., fent, quan siga necessari, les reclamacions adients. Per què així, qui no ho fa per pròpia inciativa, ho haja de fer per les queixes dels afectats.
Aquesta es la regeneració que precisem per tenir una societat millor, amb la responsabilitat, la solidaritat, el respecte mutu i, per damunt de tot, la educació, és com podrem aconseguir-ho.
Blog crític d'informació política 