El PP estrena lema: Fingim el que som, evitem convertir-nos en el que fingim
Molt ha plogut des de l’últim Algemesí News de desembre i es que la informació política no cessa mai, menys encara quan alguns partits ja han començat la campanya electoral. Per lo prompte, el PP ha mobilitzat tots els recursos institucionals al seu alcans, buscant euros de baix les pedres, posant el poble potes amunt amb la talada d’arbres i obres a tot arreu, gastant diners en cursos i en promocionar la rajola cementada durant la legislatura, tot ben greixat amb la maquinaria de propaganda electoral i de difusió política del Berca que ja no es talla un pel en mostrar-se com a instrument al servici del govern, a l’estil TVE, venent la “deriva social” dels populars. “¡Más madera!” sembla que criden des de la seu del Partit Popular. El resultat de tots aquests processos és palpable. En l’últim mes, tots els aparells utilitzats han aconseguit que l’atur només puge un 6% fins a una taxa total del 29%. Tot un èxit.
El Toni Cantó d’Algemesí
Albert Hoffman, el pare del LSD va morir en 2008 però Toni Cantó no se’n adonà fins a 2011 quan publicà un tweet informant-ho a mode: “NOVEDAD!”. En 2008 també esclatà la crisi financera i el saqueig a Espanya. La bombolla inmobiliaria es convertí en el càncer de la societat en sobredimensionar el sector de la construcció fins al punt de tindre aeroports sense avions i obres faraòniques de poca utilitat, però molt boniques això sí. Són la metàfora més paradigmàtica d’un tumor. Ara bé, tenim a un cirurgià al càrrec de l’Ajuntament d’Algemesí? NO. El que tenim és al mismísimo Doctor Muerte atrofiant el poble amb més cement innecessari. Vicent Ramón no té Twitter així que… algú del seu entorn podria avisar-li de les causes que provocaren la crisi ja fa més de 7 anys?
En una realitat paral·lela: La tribu PePera
Any 2018. Existeix un govern consolidat, gent decent que no furta als ciutadans, que compleix el programa electoral, que no criminalitza als que no pensen el mateix, que no tira la gent de les seues cases. Un poble il·lusionat amb el seu futur i el de la seua gent, implicat i partícip de la vida política. Un país on els sous ja no són de misèria, on els joves també compren els bitllets de tornada i les persones majors tenen una jubilació digna. El sentit comú en la política és la participació, la transparència i la igualtat. Tot i això, també hi ha gent antisistema. Una minoria revolucionaria que defensa els seus valors per damunt de tot: Sectarisme, opacitat i austeritat, però aquesta última només per a les classes treballadores. Són anti-participació, anti-rendició de comptes dels polítics en els debats, anti-referendums, anti-consultes i anti-igualtat d’oportunitats. Són també radicalment pro-sueldazos, pro-privilegis, pro-clientelisme i pro-aplaudiment a les animalades que diu el líder en premsa. Alguna gent els acusa de gentola, radicals, autoritaris i neoliberals. El govern emfatitza en que cal respectar les minories ètniques.