Els marges d’allò discutible

Tot règim polític, per a aconseguir la seua permanència i reproducció en el temps, ha de buscar una legitimitat que l’avale front a la ciutadania. Aquell que es fonamente només amb l’ús de la força tindrà el dies comptats, fins que la gent oprimida prenga consciència de sí mateix, identifique l’enemic i s’organitze entorn a uns objectius comuns. La ruptura – més o menys gradual, més o menys violenta –  estarà gestant-se des de la primera identificació del subjecte col·lectiu com a tal. Així ens ho ha demostrat la historia en diferents ocasions, com les revolucions lliberals del segle XVIII contra l’aristocràcia, els processos de descolonització contra l’imperialisme europeu del segle XX o les revolucions llatinoamericanes contra les dictadures financeres.

No obstant això, les forces hegemòniques del règim no estan disposades a perdre tot el poder acumulat durant anys. És en eixa correlació de forces entre allò vell que no acaba de morir i allò nou que no acaba de nàixer, on es forjarà la futura matriu cultural del nou sistema. En eixe cas, no podem parlar d’una ruptura amb l’anterior règim. El que resulta del procés és una reforma, una recerca de punts entremitjos, és a dir, un consens que assentarà les bases de la política i de la cultura, emmarcant a partir d’aleshores un espai on es podrà discutir de tot, però sempre dins d’eixe mateix espai.

Portes obertes al canvi. La Transició Valenciana (1976)

Portes obertes al canvi. La Transició Valenciana (1976)

Al nostre país, este procés es dóna arrel de la mort del dictador i va estar guiat i dirigit durant el seu transcurs per elits polítiques de tot signe polític, baix la ideologia del consens, per la qual franquistes com l’últim secretari general del Movimiento (Adolfo Suárez) o el ministre de Franco d’Informació i Turisme, i posterior fundador del PP (Manuel Fraga), passaven a ser demòcrates de tota la vida. Les negociacions entre estos actors socials establiren els ciments del règim actual, fonamentat en tres pilars que ara comencen a trontollar-se: la monarquia, l’estat de les autonomies i una llei electoral que facilités un sistema bipartidista; elements que han condicionat enormement el marc d’allò discutible pràcticament fins a la crisi del 2008. I que és, en certa mesura, la crisi va ser el detonant necessari per a la presa de consciència comú dels de baix. La imatge que clarifica estes abstraccions la trobem el 15 de Maig de 2011, el moviment social que sacseja tots els consensos que havien operat fins al moment i que situa en el centre del debat públic termes que anteriorment havien quedat relegats als marges de l’emmarcat cultural de la Transició.

La disjuntiva ja no era Monarquia o República, sinó més bé Monarquia o Democràcia. És a dir, volem que el cap de l’Estat siga elegit democràticament per tots o volem que continue sent per successió? El concepte democràcia també s’expandia a altres instàncies de la vida política, demanant més participació ciutadana en tots els àmbits. Està l’Estat de les autonomies obsolet? Què hi ha de l’Estat federal? I del dret a decidir del pobles que així ho demanen? El segon pilar de la matriu cultural del 78 tornava a sacsejar-se amb una disjuntiva que desplaça la discussió fora del marge de l’article segon de la C.E. i la “indissoluble unitat d’Espanya”. Per altra banda, hi ha alternativa al bipartisme? Quins partits nous existeixen? Què proposen? El 15M i els moviments que l’acompanyaren, posaren damunt la taula la pluralitat política com a valor front a l’elecció reduïda a únicament dos opcions polítiques.

El 15M transmeté il·lusió a bona part de la ciutadania tornant a obrir les portes d’allò discutible.

A nivell local, els canvis també es perceben. Des del 15M fins a hui, el bipartidisme ha perdut 6 regidors dels 19 que tenia a Algemesí. Per altra banda, la participació i el concepte de democràcia participativa és un valor que s’ha incorporat en el discurs de tots els partits progressistes. A més a més, la identitat al voltant del nacionalisme espanyol, que anys enrere suposava un agregador de vots, ha anat perdent força com s’ha vist amb els excel·lents resultats d’una formació valencianista com Compromís a nivell autonòmic, però també a nivell municipal amb grups com Més Algemesí o Esquerra Unida, si bé, este últim combina el valencianisme amb una visió més internacionalista.

És evident que vivim un moment de canvi i com a tal, assentarà unes noves bases per a la seua legitimació. Caldrà veure quina és la correlació de forces que surt del nou Congrés dels Diputats després de les eleccions de novembre. El que està clar és que el pany de 1978 s’ha corcat deixant la porta oberta a una casa que ara permet l’entrada d’aire fresc, acompanyat d’idees que abans tenien vetada l’entrada per a ser discutides al seu interior. Doneu-se presa en presentar les vostres intencions, el moment de canvi no és infinit i les portes, tard o prompte, tornaran a tancar-se.

6 motius per a no votar al PP d’Algemesí

Per primera vegada en molt pp algemeside temps es presenten unes eleccions on pot passar qualsevol cosa diferent a la que hem estat acostumats. Fins ara, s’han tornat majoritàriament dos partits que, amb colors i sigles diferents, han acabat fent polítiques molt semblants en les qüestions primordials. Així doncs, no es d’estranyar que el percentatge d’indecisos que sol estar al voltant del 16% en les campanyes electorals, aquest any es situe al voltant del 25% en la nostra Comunitat. Històricament, els indecisos, han acabat decantant-se per les opcions tradicionals sentenciant la societat al sistema bipartidista. Tot i això, després del desgast patit pels grans partits, degut a la confiança traïda entre els seus fidels, les promeses incomplides i els grans escàndols de corrupció, cap científic social s’arrisca en assegurar el destí definitiu d’aquest vot. Aquest article va dirigit a aquesta gent que dubta si confiar novament amb el Partit Popular i Vicent Ramón Garcia. Ací van 6 motius pels que no deuríeu fer-ho:

1.- Una economia local destrossada per la cultura del “despilfarro”

 2.- Vicent Ramón, un ultra a l’Ajuntament

  • L’alcalde acusà a dues associacions culturals d’Algemesí (La Casa Cantonera i La Nova Muixeranga) d’estar darrere dels conflictes durant la setmana taurina http://bit.ly/1LlmPVk
  • Vicent Ramón vetà l’entrada d’un mitja de comunicació a l’Ajuntament i considerà La Sexta, cadena non grata en Algemesí, botant-se el dret a la informació http://bit.ly/1K0OoSU
  • Vicent Ramón conflictiu també entre els seus arribant al jutjat http://bit.ly/1EjrS2k
  • L’alcalde donà per tancat un plenari botant-se les regles democràtiques http://bit.ly/1R3i7OZ
  • Insultà als que no pensen com ell sobre les corregudes de bous anomenant-los “gentola, radicals i autoritaris” http://bit.ly/1IPwR1c

3.- Algemesí en el mapa…del conflicte i la crispació

  • L’extremisme polític de Vicent Ramón el portà a dir que “el 20N moriren grans persones de la història” amb referència a Francisco Franco i Primo de Rivera, i amb la conseqüent repercussió mediàtica: http://bit.ly/1efrzRw
  • L’alcalde justificà el seu sou (60.400€ anuals), major que l’alcalde de Barcelona en proporció €/habitants en Antena3 http://bit.ly/1HhRUFz
  • Problemes amb la justícia per possible prevaricació de l’alcalde i Antonio Saá http://bit.ly/1c4GKLq
  • Comprar vots de les famílies més necessitades amb repartició d’aliments sense control dels serveis socials http://bit.ly/1Fyn8eR
  • Adrián Palmero “ajuda” als ancians de l’asil a votar al PP en les eleccions europees http://bit.ly/16UIxAN
  • El PP d’Algemesí no volia retirar els títols honorífics de Franco http://bit.ly/1HhcDcw
  • Vicent Ramón, o com estar en política per fer diners sent l’alcalde millor pagat d’Espanya http://bit.ly/1c5iUzp

 4.- Incompliment del Programa electoral 2011 (Podeu mirar-ho al propi programa i a la revista El Campanar, nº 17-maig 2011)

  • (X) Culminació del passeig fluvial fins a la Xopera
  • (X) Fi del peatge de la AP7 en Algemesí
  • (X) Mercat a “cost zero”
  • (X) Construcció d’un recinte firal per a millorar la convivència entre oci i descans
  • (X) Zona comercial i de oci en la zona de la Calandria
  • (X) Aplicació de bonificacions especials en instal·lacions esportives municipals a través del programa esportJOVE
  • (X) Residencia per a majors
  • (X) Soterrament de les vies del tren
  • (X) Pàrquing en la plaça d’Argentina del parc Salvador Castell
  • (X) Construcció d’un nou Conservatori en el que s’incorpore l’Escola d’Art Dramàtiques i Dansa
  • (X) Promoció d’una bossa de terrenys cultivables i la gestió de parcel·les per al cultiu
  • (X) Construcció d’habitatges habilitats per a majors
  • (X) Autobús urbà

 5.- Un govern en contra de la participació ciutadana

  • Negativa a la consulta ciutadana sobre les becerrades proposada en els debats
  • Negativa a la consulta ciutadana sobre la construcció de l’edifici del mercat proposada en els debats
  • Ús únicament partidista del Berca BIM i BercaTV
  • Negativa a participar reiteradament en la plataforma d’Algemesí al Debat per a tractar assumptes locals

 6.- Recolzar a Vicent Ramón és recolzar al PP de les altes instàncies

  • Vicent Ramón és, al cap i a la fi, un alt càrrec del PP valencià, partit responsable de que la nostra Comunitat haja sigut la primera en ser rescatada per l’Estat espanyol, a més de tenir una de les taxes més altes d’atur i ser un niu de corrupció amb la trama Gürtel i recentment el cas Rus http://bit.ly/1KjMpwb

Un projecte de poble. Un Algemesí per a quedar-te

Quan algú es troba a l’estranger treballant, estudiant o inclús de turisme, una de les primeres coses que fa per a presentar-se és apel·lar a la nacionalitat: I’m spanish. En canvi, quan eixa mateixa persona es troba al seu país, però a una altra comunitat autònoma, sol fer-se referència al territori més concret per a descriure’s: Soy valenciano. Al País Valencià, la pròpia identitat ressorgeix encara amb més força en afirmar orgullosament amb la teua llengua: sóc d’Algemesí.

Ara bé, últimament són molts els rostres que es mostren seriosos a l’hora de presentar-se. Cares joves que han de demostrar fora de la seua terra que són la generació millor preparada de la historia, descrivint-se en ambients formals per tal de buscar feina, enfrontant l’atenta mirada de l’entrevistador, buscant-li eixida a un talent que ací ha sigut desaprofitat per una taxa d’atur que expulsa a més de la meitat d’aquestes persones del món laboral. Ja són més de 110.000 valencians els que han tingut que emigrar. Un drama, però no només per a d’ells. És també un drama per al pare i la mare que s’han d’esllomat amb la il·lusió de que els seus fills pogueren tindre una vida millor que la que ells tingueren. És el drama dels iaios que ja pentinen canes i marquen arrugues d’una vida plena de treball i que lamenten tornar a reviure una història que pensaven haver oblidat: tornar a emigrar, tornar-se a llaurar un futur fora, renunciar a part de la teua identitat. I és què, sàvies són les paraules dels ancians quan dins del poble busquen ja l’última gota d’identitat per la que una persona és qui és. El “tu de qui eres” apel·la a allò més personal, a aquells que t’han donat la vida i t’han permès un futur dintre de la societat: la teua família.

algemesí

Fotografia guanyadora al festival de Cannes, entre d’altres. Més info: http://bit.ly/1FdMIUu

Però no em resigne a cap destí predeterminat. La rebel·lia de no conformar-se amb allò imposat continua sent inherent a la joventut. Qui calla atorga i la nostra generació no pensa fer-ho. Per què no prioritzar el treball, reduir la taxa d’atur de vora el 30% i utilitzar-lo com a maquinaria que engegue les sinergies d’un poble viu? S’ha pensat en generar una nova identitat on tots tinguen cabuda i no siga només de període estacional? Què em digueu de l’ecologisme, per què no un Poble Verd com a referent comarcal ecològic i turístic durant tot l’any? Amb els avantatges geogràfics que té Algemesí, la seua historia i el seu entramat associatiu, per què no lluitar per ser la pedra angular de La Ribera? Hi ha algun càrrec polític de govern que haja establert convenis de col·laboració amb més pobles veïns? Quin projecte de futur hi ha per a Algemesí i per a la comarca? Hi ha algun? En definitiva, quants dels actuals governants han abandonat la mirada quadriennia per focalitzar-la en un projecte comú, il·lusionant i esperançador per a tots els algemesinencs i algemesinenques? És l’hora de llaurar junts una terra en comú per a formalitzar un projecte de vida, no permetem que tallen les arrels d’allò que som, no deixem que ens furten la identitat.

Algemesí News (II)

El PP estrena lema: Fingim el que som, evitem convertir-nos en el que fingim

Molt ha plogut des de l’últim Algemesí News de desembre i es que la informació política no cessa mai, menys encara quan alguns partits ja han començat la campanya electoral. Per lo prompte, el PP ha mobilitzat tots els recursos institucionals al seu alcans, buscant euros de baix les pedres, posant el poble potes amunt amb la talada d’arbres i obres a tot arreu, gastant diners en cursos i en promocionar la rajola cementada durant la legislatura, tot ben greixat amb la maquinaria de propaganda electoral i de difusió política del Berca que ja no es talla un pel en mostrar-se com a instrument al servici del govern, a l’estil TVE, venent la “deriva social” dels populars. “¡Más madera!” sembla que criden des de la seu del Partit Popular. El resultat de tots aquests processos és palpable. En l’últim mes, tots els aparells utilitzats han aconseguit que l’atur només puge un 6% fins a una taxa total del 29%. Tot un èxit.

Segona edició Algemesí News

Segona edició d’Algemesí News

El Toni Cantó d’Algemesí

Albert Hoffman, el pare del LSD va morir en 2008 però Toni Cantó no se’n adonà fins a 2011 quan publicà un tweet informant-ho a mode: “NOVEDAD!”. En 2008 també esclatà la crisi financera i el saqueig a Espanya. La bombolla inmobiliaria es convertí en el càncer de la societat en sobredimensionar el sector de la construcció fins al punt de tindre aeroports sense avions i obres faraòniques de poca utilitat, però molt boniques això sí. Són la metàfora més paradigmàtica d’un tumor. Ara bé, tenim a un cirurgià al càrrec de l’Ajuntament d’Algemesí? NO. El que tenim és al mismísimo Doctor Muerte atrofiant el poble amb més cement innecessari. Vicent Ramón no té Twitter així que… algú del seu entorn podria avisar-li de les causes que provocaren la crisi ja fa més de 7 anys?

En una realitat paral·lela: La tribu PePera

Any 2018. Existeix un govern consolidat, gent decent que no furta als ciutadans, que compleix el programa electoral, que no criminalitza als que no pensen el mateix, que no tira la gent de les seues cases. Un poble il·lusionat amb el seu futur i el de la seua gent, implicat i partícip de la vida política. Un país on els sous ja no són de misèria, on els joves també compren els bitllets de tornada i les persones majors tenen una jubilació digna. El sentit comú en la política és la participació, la transparència i la igualtat. Tot i això, també hi ha gent antisistema. Una minoria revolucionaria que defensa els seus valors per damunt de tot: Sectarisme, opacitat i austeritat, però aquesta última només per a les classes treballadores. Són anti-participació, anti-rendició de comptes dels polítics en els debats, anti-referendums, anti-consultes i anti-igualtat d’oportunitats. Són també radicalment pro-sueldazos, pro-privilegis, pro-clientelisme i pro-aplaudiment a les animalades que diu el líder en premsa. Alguna gent els acusa de gentola, radicals, autoritaris i neoliberals. El govern emfatitza en que cal respectar les minories ètniques.